Infància, migració i necessitat d'espais segurs

Una pregunta rellevant quan es treballa amb nens refugiats és "què vol dir ser un nen refugiat?". El tema de la infància i la migració és important ja que de milions de persones obligades a fugir, un gran percentatge són famílies amb fills. En efecte, segons UNICEF, un terç de tots els refugiats i migrants que arriben a Europa són nens.

Durant el procés migratori, molts d'ells estan exposats a riscos i dificultats relacionats amb la guerra, la violència, l'explotació i els abusos. A més, pateixen molts canvis: el país, la cultura, la llengua, la llar, l'espai exterior i l'escola esdevenen diferents del que estaven acostumats. Com a resultat, molts nens viuen la primera fase de la migració amb confusió i desorientació. Tots aquests canvis poden crear una vulnerabilitat psicològica que sovint es manifesta en traumes, disfuncions del desenvolupament, dificultats de comunicació i socialització.

A més, créixer en un camp de refugiats significa viure en un temps suspès, una dimensió de pas en què s'espera que passi alguna cosa i sovint es caracteritza per la dificultat de desitjar un futur millor, que sembla força llunyà. La infància és una fase crítica del desenvolupament: la manera com es tracten i nodreixen els nens en les primeres fases de la seva vida pot tenir conseqüències al llarg de la vida en la salut mental i física, per la qual cosa és important donar suport just al seu creixement.

Fins i tot els pares sovint lluiten per entendre què necessiten els nens i els costa mediar entre ells i els nous espais interns i externs en què viuen. Per aquest motiu, és important comptar amb organitzacions externes que ajudin a donar suport al creixement dels infants de la millor manera possible, fent de la seva seguretat una prioritat. Per tant, ha de ser una responsabilitat conjunta de la família i del prestador del servei crear les condicions adequades per superar o pal·liar aquests traumes, treballant conjuntament de manera integral.

Això és el que fa Open Cultural Center amb el suport de Amna, una organització col·laboradora dedicada a oferir serveis a les comunitats de refugiats, centrada en els nens i les dones, que sovint són els grups més vulnerables. Per tal de crear un món on tothom pugui determinar el seu propi futur, Amna treballa per mitigar l'impacte del trauma en els nens. 

Amna fa tres anys que col·labora amb OCC, gràcies als quals podem treballar amb dos col·lectius diferents: un per a nens de 0 a 3 anys, i un altre per a nens de 4 a 7 anys. La col·laboració implica formació i sessions específiques. per entendre l'enfocament d'Amna, així com rebre subvencions a més d'assessorament tècnic. El suport d'aquesta organització és, doncs, bidireccional, ja que ofereix tant una orientació basada en el coneixement com recursos materials.

Tractar amb nens tan petits comporta una gran responsabilitat i més encara quan hi participen nens refugiats, pel seu passat i pel rerefons traumàtic i violent que poden portar amb ells. Així, el plantejament d'Amna es basa en la creació d'espais segurs on els infants, juntament amb els seus pares, es puguin reunir i sanar com a comunitat. Per trencar el cicle de trauma que pot afectar durant molt de temps les famílies refugiades, la idea és crear un espai centrat en la família i la comunitat.

Els nens solen necessitar més que un espai amable on jugar; també han d'expressar els seus sentiments i emocions, tant positives com negatives, per connectar tant amb adults com amb iguals i per descobrir més sobre ells mateixos. Això es pot aconseguir creant una mena de rutina que doni als nens una sensació de normalitat, en la qual puguin tornar a sentir-se còmodes i segurs. Mitjançant un programa de joc i aprenentatge estructurat, on el respecte és el pilar principal a seguir, es proposen i es duen a terme moltes activitats, com ara el joc lliure terapèutic, la narració de contes, la meditació, el moviment físic, les activitats d'autoexpressió, la manualitat, la pintura i la dansa.

OCC es compromet a seguir aquest plantejament, posant-lo en pràctica en totes les activitats relacionades amb la infància. D'aquesta manera, es poden acostumar a una rutina, que els permet desenvolupar les habilitats socials i la creativitat, i aprendre a estar presents en el moment. A través de jocs cooperatius, tallers, manualitats, viatges curts i contes l'objectiu és implicar els nens, fer-los sentir part d'una comunitat on es puguin expressar sense preocupacions i alleujar el trauma i l'estrès que puguin tenir pel seu passat i present. experiències.