Escrit per Anna Bartalini, Marta Hormaechea i Emma Santanach
La versió final de l'acord de pau entre el Govern de Colòmbia i les FARC-EP es va arribar el 2016, després d'anys de negociacions, referèndums fallits i dècades de conflicte civil. Aquesta data ha estat qualificada com una de les més democratitzadores i modernitzadores de Colòmbia per la Comissió de la Veritat, l'òrgan creat per l'acord per ajudar l'estat colombià a crear un procés de pau estable. No obstant això, el procés de pau a Colòmbia ha estat fràgil. A Buenaventura per exemple, la violència no ha disminuït, ha canviat.
La Nelly* i la Blanca*, dues dones de Buenaventura i ara residents a Barcelona, ens van explicar les seves històries personals de fugida del país a causa del conflicte en curs. La primera que entrevistem va ser Nelly, que va fugir del país l'any 2018. Durant la seva entrevista va esmentar un dels temes més complicats de l'acord de pau: la reinserció dels antics guerrillers a la societat. Un tema que ha dividit els colombians des del principi.
Molts no accepten la idea de donar la possibilitat a les ex-FARC de començar una nova vida. Altres creuen que és l'única manera d'aconseguir una societat més cohesionada. La realitat és que els antics guerrillers poques vegades tenien oportunitats reals de reintegrar-se. Com a resultat, molts van ser assassinats, mentre que la resta mai van deixar caure els braços i van entrar en delicte comú.
Com va comentar Nelly, a Buenaventura, després d'una relativa pau entre el 2016 i el 2018, la violència va tornar a esclatar el 2021. Des de gener de 2017 fins a desembre de 2021, el districte va registrar 58.395 víctimes per algun tipus d'esdeveniment victimari. La violència ha vist un canvi en els actors i en les seves modalitats. Primer, va ser entre guerrillers i paramilitars, després entre exèrcits de narcotraficants, després entre grups postparamilitars, i ara entre grups locals. Com a resultat, la ciutat és un exemple fidel que la violència a Colòmbia no ha desaparegut mai.
Buenaventura, un poble de paradoxes
Buenaventura, situat al departament de la Vall del Cauca, és el principal port marítim de Colòmbia i un dels ports més grans d'Amèrica Llatina. Si bé el port de Buenaventura ha crescut a un ritme fenomenal al llarg dels anys, la població pateix una de les pitjors condicions de pobresa a Colòmbia. 81% dels seus habitants viuen en la pobresa i més de 100.000 persones han estat víctimes del conflicte armat. La gent viu sobre xanques al voltant del port amb un accés limitat als serveis i a l'aigua.
La presència de grups violents té les seves arrels a la zona de Buenaventura, on s'han produït enfrontaments de paramilitars i grups armats a diferents cims. La lluita armada entre grups rivals pel poder ha caracteritzat tant la ciutat com els barris rurals. La combinació de diferents factors ha permès aquesta perpetració de violència al llarg de dècades: en primer lloc, la incapacitat de les institucions estatals per garantir les condicions adequades per al desenvolupament de la ciutat i per al funcionament de les infraestructures públiques. En segon lloc, una manca d'oportunitats generalitzada, que justifica la taxa d'atur (27,9%), la segona taxa més alta del país. Finalment, la ubicació del port genera les condicions perfectes per a la il·legalitat.
Buenaventura és un objectiu atractiu per a activitats il·lícites de grups criminals, que han convertit les sortides marítimes en vies de delinqüència. L'any 2021 Buenaventura va tenir el pic de violència més alt registrat en l'última dècada. La taxa d'homicidis va ser del 61,6 per cada 100.000 habitants, molt per sobre de la taxa nacional de 26,8.
Buenaventura és un poble de paradoxes. És una ciutat rica, però els habitants no es beneficien d'aquesta riquesa. Les empreses privades que regeixen el port i les bandes criminals que lluiten pel control de la ciutat estan gestionant tots els beneficis.
Per què Buenaventura és un cas pràctic interessant?
És una ciutat que també revela un potencial inexplotat, gràcies a la seva riquesa cultural, biodiversitat i situació geogràfica estratègica. Buenaventura està envoltada de paisatges verds, immenses quantitats de rius, platges cristal·lines i reserves naturals. El port de Buenaventura ha crescut a un ritme fenomenal al llarg dels anys, i el seu sector turístic també.
Al mateix temps, és una ciutat de resistència. Buenaventura és un territori de comunitats negres. Més de 90% de la seva població s'identifica com a negre o afrodescendent. En els últims anys, els líders socials locals han pres moltes accions per millorar la vida de les seves comunitats.
Nelly i Lucia
L'any 2017, Nelly va treballar com a comptable per a una empresa multinacional d'importació i exportació. També va formar part d'un moviment activista i mare soltera d'un nen de sis anys. En escoltar aquesta visió general, qualsevol diria que Nelly era una dona realitzada i empoderada que podia mantenir-se a si mateixa i a la seva família. Però un factor va complicar la seva situació: vivia a Buenaventura. Allà, l'estabilitat, la prosperitat o la felicitat pengen d'un fil. En el cas concret de Nelly, l'equilibri sensible es va perdre a causa del que ella anomena "violència comuna".
Després de l'acord de pau, explica Nelly, molts guerrillers que van decidir deixar caure les armes es van enfrontar a l'estigma i van lluitar per trobar oportunitats per reintegrar la societat. El resultat: es van involucrar en màfies al port. La delinqüència i els robatoris de contenidors són una realitat diària a Buenaventura, i no hi ha un sistema de control oficial. En canvi, les empreses d'import-exportació senten la pressió dels seus clients internacionals per trobar els responsables, de manera que posen els seus propis departaments de seguretat interns i poc transparents.
Així va ser acomiadat Nelly. Sense explicació, només una prova de polígraf com a part del que ella anomena una "investigació falsa" amb l'únic objectiu de netejar la imatge de l'empresa. A la mateixa hora, un home amb una moto la va aturar mentre caminava pel carrer un vespre. Sabia on vivien ella i la seva filla. No va dir més, però Nelly tenia molts col·legues activistes que havien estat amenaçats i després assassinats. Aquest esdeveniment va ser el desencadenant final.
A Buenaventura, a més de la manca d'oportunitats subjacents, la "terrible qualitat de l'educació", la manca de serveis hospitalaris i la por constant pels bombardeigs i tiroteigs al seu propi barri, ja no podia garantir la seguretat ni l'estabilitat per a ella. nen. Necessitava marxar.
Els mateixos motius també van portar a la Lucía a fugir de Buenaventura, encara que la seva història és molt diferent. Va arribar a Espanya el 2020 amb un dels seus quatre fills. El conflicte colombià va alterar la vida dels altres tres: un va ser segrestat fa 16 anys, un altre va ser assassinat i el tercer es va quedar a Colòmbia. “Com a mare solter, no tenia més remei que fugir pel meu fill”, explica. La decisió no va ser fàcil, però la situació a Buenaventura no era prou segura. “Buenaventura és una de les zones més ben situades de Colòmbia, però la seva gent està oblidada”, explica. Com a conseqüència, la gent –sobretot els joves– “agafa les armes i s'incorpora a la guerrilla. Els mou la fam i l'ego”. Malgrat l'Acord de Pau del 2016, l'oblit, la misèria i la violència persisteixen a la ciutat. Lucía és realment molt crítica amb l'Acord. Està convençuda que res ha canviat.
“Pau? Quina pau?”, pregunta sarcàsticament. “L'acord només ha beneficiat els que ja tenen el poder. No és el nostre cas, seguim en la mateixa situació”.
Nou govern, nova esperança?
Hi ha hagut un canvi de rumb important. El juny d'enguany, Gustavo Petro, un antic lluitador que es va incorporar a la guerrilla als anys 80, va guanyar les eleccions amb 50,8% de vots (segons el registre nacional). Colòmbia mai havia tingut un president d'esquerres. Juntament amb França Márquez, representen la cara del nou govern; un cansat de més de cinc dècades de conflicte i disposat a reescriure la història de Colòmbia.
Silvia Plana Subirana de l'ICIP (Institut Català Internacional per la Pau) ens va explicar: “Petro s'ha compromès a implementar totes les recomanacions de justícia i reparació incloses en l'informe final de la Comissió de la Veritat de Colombia, que es va publicar el juny d'aquest any. Així que hi ha voluntat, però el futur encara és incert”.
En paraules de Nelly, “Hi ha un sentit general d'esperança, sobretot entre les classes baixes i mitjanes perquè són les persones més afectades... Sóc optimista en el sentit que pot ser capaç de fer coses que els altres no van fer. Però al final té les mans lligades”. La Lucía és una mica més escèptica. Li agrada el fet que ambdós candidats hagin passat pel mateix que moltes persones a Colòmbia. "Però no pots confiar en ningú", afirma.
Per la seva banda, Lucía no volia marxar del seu país, però no es penedeix gens de la seva decisió. “La gent d'aquí ha de saber que a Colòmbia també necessitem ajuda”, ha afegit abans d'acabar l'entrevista.
Què està fent Barcelona per Colòmbia?
La realitat de Buenaventura s'acosta més a la d'una ciutat en guerra que d'una ciutat en pau. És per això que milers de persones com la Nelly o la Lucía decideixen marxar de casa a la recerca d'un lloc més segur a Europa. Tanmateix, des de l'Acord de Pau del 2016, Colòmbia és percebuda internacionalment com a pau, i això dificulta perillosament els drets de les persones que fugen de Colòmbia a causa del conflicte.
La Nelly ho va experimentar personalment:
“El rebuig oficial de la meva sol·licitud d'asil al govern espanyol va ser un document de 7 o 8 pàgines on continuaven sobre com Colòmbia va signar un acord de pau el 2016, per la qual cosa no hi va haver guerra al país i les meves declaracions sobre la fugida. no s'acceptaven els conflictes. És ridícul, de veritat"
Com la de Nelly, des del gener s'han rebutjat 12.133 peticions d'asil de colombians, la qual cosa representa 95.771 TP3T del total de resolucions publicades per a ciutadans colombians.
Tot i això, Barcelona també és un lloc on es treballa per donar suport als colombians i conscienciar sobre el conflicte. ICIP va acollir el Secretariat Europeu de la Comissió Colombiana de la Veritat, actor central en la recollida de testimonis de les víctimes del conflicte colombià que resideixen ara a Europa, imprescindible per promoure el reconeixement de les víctimes i visibilitzar la veritat sobre el conflicte i construir-ne una consciència col·lectiva. Taula Catalana per la Pau també està treballant per construir una xarxa solidària i promoure una plataforma per a iniciatives de la societat civil que treballin en la defensa i la sensibilització sobre Colòmbia.
*S'ha canviat el nom per motius de protecció
CA 
EN 
ES 
EL