Tingueu en compte que les versions en grec, castellà i anglès d'aquest article són una traducció automàtica de l'article original en català.
Al principi de l'avinguda principal de Policastro, una petita ciutat del nord de Grècia d'uns 8.000 habitants, hi ha la segona seu de l'Open Cultural Center, una organització sense ànim de lucre que treballa per la integració i la inclusió de la comunitat de refugiats al territori.
Des d'avui, 31 de juliol, i fins al 3 d'agost, té lloc l'Eid al-Adha, més conegut com "la festa del sacrifici". Un dia sagrat per a la religió musulmana i els seus fidels, que en el seu significat més sincer representa la submissió a Déu i la generositat pels pobres.
La festa se celebra setanta dies després del Ramadà, i forma part del gran pelegrinatge a la Meca, Hhajj en àrab, que segons la cultura musulmana, és una etapa que ha de ser realitzada per tot seguidor almenys una vegada a la vida.
Un dels moments més especials de l'Eid al-Adha, reunir familiars i amics i gaudir d'un banquet abundant, majoritàriament a base de carn, és un dels moments més especials.
Tal com mana la tradició, i segons la doctrina de l'Alcorà, el festeig s'acompanya del sacrifici de la bèstia, típicament el xai, l'ovella o la vaca. Tot i que cada país té el seu propi ritual. L'objectiu de la cerimònia és dividir la carn en tres porcions, una per a la família, una altra per a les amistats i una part final per als més desfavorits.
Aquesta tarda a Policastro, el carrer és un forn que desprèn una calor implacable. A través de les finestres impol·lutes de les aules OCC, es pot veure com imparteixen les classes els alumnes. Entre aquests, hi ha dos grups, els 'Falàfels', nens de cinc a vuit anys, i els 'Pirates', adolescents de tretze a setze anys.
Tots dos grups segueixen una dinàmica similar. Les classes es divideixen en dues parts, una dedicada a tractar la lliçó que correspon a aquest dia, i una altra per celebrar l'Eid al-Adha, acompanyada d'un àpat de dolços i pastissos fets per alguns dels voluntaris que hi treballen per a l'organització.
Les mestres reparteixen les bates i donen els pinzells als més petits. Comença a sonar la música. Els nens i nenes deixen volar la seva imaginació pintant targetes enormes. Els minuts passen entre gresca i rialles. L'ambient és acollidor i familiar.
Entre preadolescents i adolescents, tots ells nois, l'activitat se centra en parlar una mica sobre ells mateixos i els somnis que esperen.
Sóc en Zakaria, tinc 14 anys i vinc de Síria. Parlo àrab i una mica d'anglès. No puc pensar en el futur que espera al jove que està dret al mig del cercle que s'ha format al seu voltant.
Zakaria, 14 anys
I així ho fan, un darrere l'altre, mentre els professors coordinen l'activitat. Alguns estan insegurs, altres estan esperançats. “Vull ser professor”, “Vull tenir un restaurant”, “Jugo a futbol”, “Veig la meva família”...
Els voluntaris i els estudiants riuen. Sembla que estan tranquils.
